Les tribus

Som diferents les dones i els homes a l’hora d’emprendre? Som diferents a l’hora d’identificar necessitats, de prioritzar complicitats, de cercar en l’emprenedoria una forma de realització personal? Ho enfoquem igual?

Doncs si. Som i ho enfoquem definitivament diferent. Només cal que observem la quantitat de plataformes, associacions i col·lectius de dones emprenedores que funcionen al nostre voltant, i el moviment social, econòmic i empresarial que estem generant.

Energies, cicles, lideratge, autoestima, motivació, emocions, creixement personal o empoderament són algunes de les paraules clau que formen part de la missió d’aquests col·lectius. 

D’una manera atàvica, el sentit de comunitat ha estat molt desenvolupat entre les dones. Som  éssers socials, i això està condicionat per les connexions que tenen lloc en el nostre cervell. Els neuròlegs diuen que els homes presenten més facilitats per a la percepció i per a la coordinació d’accions físiques, mentre que les dones mostrem més habilitats socials i més memòria.

Les persones, totes i tots, necessitem formar part d’un grup d’iguals, d’un grup que ens reafirmi i en què reconeixer-nos, necessitem sentir-nos acceptats i reconeguts. El sentiment de pertinença és comú en tots els éssers humans i en els animals de totes les expècies.

Però tradicionalment, i des de l’esfera privada, les dones hem desenvolupat accions i activitats d’ajuda i cura mútua que ens han fet la vida més fàcil. Transmissió de coneixements, suport emocional i material, cura de persones dependents…

En aquest moment d’inseguretat, sortint d’una crisi econòmica que ha esquedat els pilars de l’estat del benestar, amb un mercat laboral escàs i precari, les dones ens hem llençat a emprendre. Ens diuen que és l’única opció possible, que cal ser valentes i i explotar les nostres capacitats, que són moltes. Ens diuen que emprendre és la millor manera de conciliar. I ens hem llençat a crear projectes que són majoritàriament unipersonals o de petites dimensions, projectes que, en el millor dels casos, permeten la  pura supervivència.

El món de l’emprenedoria és molt dur. No saps per on començar. No tens gaire definida quina és la teva oferta ni com fer per vendre-la. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials ensenyen projectes d’èxit, plens de glamour, projectes en què és fàcil emmirallar-nos. 

Estem acostumades a treballar en empreses o institucions on ets algú en funció dels altres, on manes o obeeixes, però no estàs sol perquè formes part d’una cadena.

I quan ens allunyem d’això perquè ens oprimeix, perquè no ens “sentim realitzades”, perquè volem gaudir de tot allò somiat, ens trobem soles com unes mussoles, som lliures i som les mestresses del nostre temps, però també tenim la responsabilitat de definir-nos, d’estructurar-nos, de construir-nos i de vendre’ns. 

En el millor dels casos, identifiquem aquesta soledat i l’abisme que s’obre als nostres peus i busquem suport, fisic i sobretot emocional, busquem referents i ens envoltem de dones que, com nosaltres, tenen por i inseguretats. Volem compartir misèries i solucions i, sobretot, fer tribu. Com s’ha fet sempre, les dones ens unim i ens ajudem, ens complementem i ens oferim allò que sabem i allò que tenim. Compartim formacions, emocions i tècniques; la xarxa ens aporta difusió i ens permet creuar-nos les ofertes. 

Mai havia hagut tantes expertes en coach, en creixement personal, en mentoring i en reinvenció professional com ara. Es tracta de fer créixer l’autoestima, de fer creure que ets capaç del que vulguis, de mostrar-te casos d’èxit per fer-te veure que tot és possible i que si ho desitges molt fort ho aconseguiràs.

Formar part d’una tribu et protegeix i et reforça, i, tot i que no et farà reeixir ni triomfar, t’ho posarà més fàcil. 

Al final, no t’enganyis, el treball i la responsabilitat és de cadascú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *